Estem fets per sentir. El problema és que de ben petits ens ensenyen a corregir, negar, reprimir, evadir i emmascarar els nostres sentiments.
Ara explicarem una manera adequada d'expressar-nos emocionalment. L'objectiu és tenir l'espontaneïtat i la puresa de les reaccions emocionals dels nens, però sense deixar-nos arrossegar per les tempestes emocionals com fan ells. El que necessitem és el que el filòsof Paul Ricoeur anomena "segona ingenuïtat": frescor de reacció i espontaneïtat condimentada amb saviesa i experiència. I per aconseguir-ho hem de deixar que surtin les emocions, arribar a conèixer-les i apropiar-nos d'elles: fer-les fluïr en la nostra vida de manera que tinguem por del que realment és una amenaça per a nosaltres, que ens enfadem quan realment envaeixen la nostra integritat, que plorem quan sentim dolor o pena, que somriguem quan tot va bé i ens importin les veritables necessitats dels altres. Quan el poeta Rilke patia greus atacs de depressió, li van aconsellar que busqués ajuda psiquiàtrica; però ell va tèmer que si li treien els seus dimonis, també desapareixerien els àngels de la creativitat. Es a dir, va comprendre que per continuar essent poeta havia d'estar disposat a experimentar tota la gamma d'emocions. Tots som artistes, ja que creem la nostra vida i el món en què vivim i l'opció és tenir la paleta completa de la gamma emocional. Per fer-nos amics dels nostres sentiments, podem ballar-los, cantar-los, representar-los, escriure'ls i pintar-los; podem explorar-los i celebrar-los creativament. Les emocions no són ni bones ni dolentes, ens informen i per aixó són essencials per a la nostra salut i benestar. En essència, la por ens protegeix, la ràbia ens defensa, la tristesa ens allibera, l'alegria ens anima i l'amor ens uneix.
Aurora Duarte - Coach
