Contacto

Podéis contactar con nosotros por teléfono en el 93.399.79.58 o al 673 511 669, y también en nuestra dirección de correo electrónico cplbadalona@yahoo.com o entrando en nuestra página web www.cplbadalona.es.

jueves, 15 de septiembre de 2011

HIPNOSIS ERICKSONIANA

La hipnosis ericksoniana se basa en estados de relajación más o menos profundos  y en la participación activa del paciente, mediante una conversación, o en el uso del lenguaje simbólico para guiar al inconsciente del paciente hacia el origen de sus conflictos, y propiciar una resolución.

El método de hipnosis ericksoniana utiliza la palabra para crear una sugestión indirecta, usando metáforas o cuentos como herramientas de trance. Parte de la premisa de que el individuo se relaciona con el mundo mediante mapas internos y no a partir de su experiencia sensorial. La persona tiene una idea interna del mundo que se no se corresponde con la idea que recibe de sus cinco sentidos.

El creador de la hipnosis ericksoniana fue el psiquiatra Milton H. Erickson, quien incorporó la hipnosis al tratamiento psiquiátrico y a la medicina. Erickson no se concentraba en traumas pasados, sino en el cambio, mediante una acción en el presente. Se centraba en los síntomas e influía sobre la persona sin que ésta fuera consciente. Su aportación al campo de la hipnosis tiene dos vertientes:
- Un protocolo hipnótico sencillo, amable y sin el ritual que se suele ver en los espectáculos. Consiste en una conversación sin necesidad de un trance profundo.

- Un estilo o modalidad de psicoterapia totalmente nuevo, puesto que no se busca el origen (o supuesto trauma) del problema sino que orienta a la persona a la solución y no pretende cambiar la conducta solamente con razonamientos e indicaciones sino que pretende motivar a la persona  y ponerla en contacto con sus propios recursos para que por si misma produzca el cambio que desea hacer.

lunes, 20 de junio de 2011

EXPRESSAR LES EMOCIONS (III)

Estem fets per sentir. El problema és que de ben petits ens ensenyen a corregir, negar, reprimir, evadir i emmascarar els nostres sentiments.


Ara explicarem una manera adequada d'expressar-nos emocionalment. L'objectiu és tenir l'espontaneïtat i la puresa de les reaccions emocionals dels nens, però sense deixar-nos arrossegar per les tempestes emocionals com fan ells. El que necessitem és el que el filòsof Paul Ricoeur anomena "segona ingenuïtat": frescor de reacció i espontaneïtat condimentada amb saviesa i experiència. I per aconseguir-ho hem de deixar que surtin les emocions, arribar a conèixer-les i apropiar-nos d'elles: fer-les fluïr en la nostra vida de manera que tinguem por del que realment és una amenaça per a nosaltres, que ens enfadem quan realment envaeixen la nostra integritat, que plorem quan sentim dolor o pena, que somriguem quan tot va bé i ens importin les veritables necessitats dels altres. Quan el poeta Rilke patia greus atacs de depressió, li van aconsellar que busqués ajuda psiquiàtrica; però ell va tèmer que si li treien els seus dimonis, també desapareixerien els àngels de la creativitat. Es a dir, va comprendre que per continuar essent poeta havia d'estar disposat a experimentar tota la gamma d'emocions. Tots som artistes, ja que creem la nostra vida i el món en què vivim i l'opció és tenir la paleta completa de la gamma emocional. Per fer-nos amics  dels nostres sentiments, podem ballar-los, cantar-los, representar-los, escriure'ls i pintar-los; podem explorar-los i celebrar-los creativament. Les emocions no són ni bones ni dolentes, ens informen i per aixó són essencials per a la nostra salut i benestar. En essència, la por ens protegeix, la ràbia ens defensa, la tristesa ens allibera, l'alegria ens anima i l'amor ens uneix.

Aurora Duarte - Coach

martes, 17 de mayo de 2011

domingo, 15 de mayo de 2011

ENLACES DE INTERÉS

Visita nuestra web i nuestra página de facebook:

- Web: www.cplbadalona.es


- Facebook:  https://www.facebook.com/pages/Centre-de-Psicologia-i-Logopèdia-CPL/162252707132114


Otros enlaces:
- Universitat Autònoma de Barcelona: www.uab.es






- Col·legi de Psicòlegs de Catalunya: http://www.copc.org/


- Col·legi de Logopedes de Catalunya: http://www.clc.cat/index2.php





jueves, 5 de mayo de 2011

EXPRESSAR LES EMOCIONS

Les emocions necessiten fluir com la sang que circula pel nostre cos. Quan estan bloquejades les arteries emocionals, quan el cor està obstruït, a la nostra vida li falta impuls, vitalitat. Per evitar patir no ens arrisquem a expressar els nostres sentiments. Ens acostumem a viure en un estat d'inèrcia emocional, en un estat d'hibernació o d'insensibilitat que ens protegeix del patiment però alhora també ens impedeix sentir l'alegria de viure ara. En qualsevol cas, mirar d'escapar de les nostres emocions és un exercici inútil d'autoengany. No hi ha forma de negar-les perquè es manifesten d'una manera o altra, per molt que ens resistim. Els sentiments són reals, no són les idees que es puguin rebutjar. Són una energia que si no s'expressa, si es reprimeix o es nega es torna tòxica dins el nostre cos. L'única opció real i sana és acceptar les nostres emocions, fer-nos amics d'elles i expressar-les apropiadament en el moment. 


Hi ha cinc emocions bàsiques: por, ràbia o ira, tristesa, alegria i amor. Tots els investigadors inclouen aquestes cinc principals i després hi ha altres investigadors que afegeixen el fàstic (aversió), la vergonya i la sorpresa. Es ben evident que totes elles tenen una expressió facial clarament definida. Després hi ha les "families de les emocions", com per exemple: la família de la por distingeix entre preocupació, ansietat, angoixa, temor, pànic, horror, terror, etc.. 


Una classificació que es fa automàticament és la de dividir-les entre emocions positives (alegria, amor), negatives (por, ira, tristesa, vergonya i fàstic) i ambigües (sorpresa). I el següent pensament que ens ve al cap és que llavors les emocions negatives són "dolentes" i les positives "bones". I aixó ens indueix també a pensar que "sóc dolent perquè sento una emoció dolenta". Fet que és del tot equivocat, ja que totes les emocions són legítimes i cal acceptar-les. 


Aurora Duarte - Coach.

miércoles, 16 de marzo de 2011

KINESIOLOGÍA EMOCIONAL

La palabra Kinesiología significa ciencia del movimiento. Se basa en la teoría de los Tres Conceptos en Uno, que simboliza la relación entre cuerpo, alma y espíritu, o los tres niveles de consciencia: consciente, subconsciente y cuerpo (memoria o consciencia de las células). Está formada por técnicas no manipulativas diseñadas para conseguir el equilibrio energético.

La Kinesiologia utiliza el test muscular cualitativo y el lenguaje corporal como referentes para mejorar, integrar y relacionar aspectos físicos, nutricionales, emocionales y energéticos de la persona. Con el Test Muscular se identifican y se disuelven las falsas creencias y las emociones negativas que limitan a la persona. Estos bloqueos son los que, a un nivel profundo, se manifiestan, si no se resuelven, en síntomas o enfermedades y limitan la capacidad de la persona para decidir en el presente. 

La Kinesiología afirma que las personas crean su realidad, y por tanto, o bien se eliminan las falsas creencias y las emociones negativas que limitan a la persona, y se cambian por aquellas que permiten el desarrollo, o la persona enferma.


HIPNOSIS CLINICA


La hipnosi és un estat mental natural i normal, que es pot utilitzar per a dirigir el subconscient i el cos, per exemple, per reduïr l'estrés, dominar el dolor, superar les pors, vèncer les alergies i canviar hàbits que no desitgem.

La hipnosi és un estat de consciència alterat, entremig de la vigília i la son, i forma part dels nostres processos naturals de concentració. No és un estat en el que el subjecte perd la consciència, sinó un estat de focalització de l'atenció conscient amb una dissociació momentània que permet accedir a habilitats inconscients, encara que aquestes siguin considerades inaccessibles, habitualment. Per tant, durant l'estat hipnòtic:
-  No es perd la consciència
- No és possible manipular, reprogramar, o accedir a parts inconscients amagades o fer aflorar records traumàtics, en major mesura que en una conversa habitual.
Resumint, la persona no està indefens davant el professional que treballi amb hipnosi, perquè tota hipnosi és una auto-hipnosi.

La hipnosi permet accedir a funcions que habitualment són regulades per l'inconscient, com per exemple:
- capacitat de controlar la sensació dolorosa
- capacitat per produïr hemostasi
- capacitat de produïr distensió i relaxació
- millora de les funcions de sistema immune
- gran eficàcia per combatre l'estat depressiu
- capacitat per paliar efectes secundaris d'algunes medicacions





PROGRAMACIÓN NEURO-LINGÜÍSTICA (PNL)



La programació neurolingüística s'origina en les investigacions publicades el 1973 per Richard Banler i John Grinder, els quals afirmaven que és possible canviar o reprogramar el pensament, si hi ha alguna cosa que el limiti, o per potenciar algún recurs, comportament o creència, per tal de millorar la qualitat de vida. 

La Programació Neurolingüística parteix de la teoria constructivista, defineix la realitat com una invenció i no com un descobriment. Es basa en el fet que l'èsser humà no opera directament sobre el món real en què viu, sino que ho fa a través de representacions mentals del mateix, que determinen la manera en què cadascú percep el món (el mapa no és el territori).

Aquesta tècnica proporciona eines i habilitats per al creixement en comunicació i per a la reprogramació d'actituds. Promou la flexibilitat del comportament, la creativitat i la comunicació, el pensament trascendental i una comprensió dels processos mentals, tant pel desenvolupament individual com per a la optimització de grups humans.

Permet resoldre fobies, temors i situacions similars inclús en una sola sessió de treball.

martes, 1 de marzo de 2011

COACHING

El coaching ayuda a las personas a vivir la vida que quieren vivir.

Es una disciplina nueva que nos ayuda a conseguir los objetivos que se nos resisten, permitiendo un desarrollo personal y prfesional efectivo. El proceso de coaching nos facilitará el encontrar nuevas posibilidades de acción y nos impulsará en la consecución del objetivo.


La herramienta principal del Coaching es hacer preguntas, desde la aceptación del otro, no desde el juicio, con el objetivo de descubrir qué quiere la persona y ayudarla a conseguirlo. Es una relación, entre el coach ("terapeuta") y el coachee ("cliente") que acompaña a la persona a la vez que le da soporte y ayuda en la resolución de sus problemas, una competencia que ayuda a pensar de forma diferente y a ver las cosas desde otra perspectiva. Esto permitirá al coachee llegar de forma efectiva y siendo responsable de sus actos y decisiones, a conseguir sus objetivos, a la vez que crece la imagen que tiene de sí misma, mejora su comunicación y profundiza en sus relaciones.

Qué objetivos nos ayuda a conseguir el coaching? TODOS.

Sólo hay dos premisas:

1. conseguir el objetivo tiene que ser únicamente responsabilidad de la persona.
2. la persona se tiene que comprometer a hacer lo necesario para conseguir el objetivo.

El coaching va dirigido a adolescentes mayores de 16 años y a adultos, y se puede aplicar para:

  • Mejorar las relaciones con los demás, con la pareja, los hijos...
  • Desarrollar nuevos hábitos
  • Preparar a la persona para un cambio
  • Gestionar las propias emociones
  • Facilitar la elección de los estudios o carreras a realizar
  • Ofrecer un modelo de actitud más útil
  • Transformar aquello que es abstracto en concreto
  • Resolver conflictos con otras personas
  • Tomar una decisión cuando se tiene que escoger entre varias opciones


sábado, 19 de febrero de 2011

HABILIDADES SOCIALES (HHSS)



Les Habilitats Socials són un conjunt de conductes que es posen de manifest en les relacions amb altres èssers de la mateixa especie. En el cas de les persones, les HHSS donen a la persona que les posseeix una major capacitat per aconseguir els objectius que desitja, mantenint la seva autoestima sense malmetre la de les persones que l'envolten.

Aquestes conductes es basen fonamentalment en el domini de les habilitats de comunicació i requereixen d'un bon autocontrol emocional per part de l'individu. Les HHSS són part de la formació de l'individu des de la seva infància fins a la mort. Les HHSS es formen des de casa i influeixen a l'escola.

Hi ha diferents tipus d'HHSS: entre els que es poden entrenar hi trobem l'assertivitat, l'empatia (posar-se en el lloc de l'altre), la comunicació no verbal, la planificació, l'establiment de fites i objectius i la ressolució de problemes, entre d'altres. Les HHSS s'adquireixen mitjançant reforçament positiu i directe de les habilitats, i també mitjançant aprenentatge vicari o observacional, retroalimentació interpersonal i desenvolupament d'expectatives cognitives sobre les situacions interpersonals.

 

jueves, 6 de enero de 2011

QUÉ HACER SI...



Des del CPL oferim un servei de Psicopedagogia i Psicologia de l’Educació pensat per donar resposta a les necessitats i dificultats actuals dels escolars i dels estudiants en relació als seus aprenentatges i hàbits d’estudi. És un model d’intervenció que pretén treballar les dificultats acadèmiques, transmetre estratègies d’aprenentatge i potenciar la capacitat de treball autònom i organitzat.

Va dirigit a infants i adolescents amb dificultats d’aprenentatge i/o manca d’estratègies, hàbits d‘estudi o amb Trastorn per dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat.

Proporcionem, també, assessorament a professionals de l’educació (tutors, psicopedagogs) psicòlegs i pares mitjançant:
    - Coordinació amb l’escola:
  • Contacte amb els tutors per a fer un seguiment directe del treball a l’escola.
  • Pautes dirigides als tutors per a potenciar les estratègies d’intervenció.
    - Pautes orientadores als pares per a millorar:
  • La baixa motivació dels seus fills cap als estudis
  • El fracàs escolar
  • Les dificultats d’aprenentatge


PSICOMOTRICIDAD


Por Psicomotricidad entendemos la capacidad para movernos de forma eficaz  en nuestro entorno. Esta capacidad incluye aspectos de:   
  • Coordinación  general (moverse con armonía)
  • Motricitat fina (saber manipular objetos pequeños, generalmente con los dedos de las manos)
  • Percepción (lo que nuestros sentidos nos dicen del mundo exterior)
  • Orientación (saber dónde está cada cosa en relación a nosotros y en relación a otras cosas) 
  • Lateralidad (tener bien definido en qué es más eficaz cada parte del cuerpo)
  • Tono  muscular (tener fuerza como para moverse, sin caer en la rigidez que nos impide movernos con fluidez)
  • Ritmo (saber mantener un ritmo, importante al bailar, pero también al caminar, bajar escaleras...)
  • Equilibrio (mantener el equilibrio)



Buscar este blog

Seguidores